Dona

Seguint la teva traça arrib al teu portal

Totalment enfonsat dins es teu caminar

Sa pluja torna forta quan em veu arribar

Com si volgués aturar la meva passa endavant

Dins aquest núvol d’aigua

se’m fa impossible veure un metre més enllà

Arribant ja a ca teva puig per es balcó

Que em deixa mirar dins la teva habitació

Posant sa meva orella a prop sent un soroll

Més que un soroll es una veu que crida un nom

I aquest silenci es tan fort

Que em deixa sentir el teu cor com si el meu cor fos

Dona si me deixes passar no et faré mal

Et donaré un món sencer per imaginar

Podràs ser la muntanya, el riu o la mar

Podràs ser part d’una història sense final

Voldria ser mil gotes d’aquest gran gran grop

I entrar per ses goteres de s’habitació

Podria així entelar els vidres i sentir

com la teva mà al meu cos dibuixa un cor

M’estim més ser el mirall en el que has de mirar

així matí i capvespre ens podem trobar

quan estiguessis trista et faria contentar

banyant els teus llavis com aigua a la mar

Potser res es possible

Somiar fa d’aquesta il·lusió una realitat

® Letra y música: Rafa Ferrà